(Es recomana acompanyar la lectura amb Queen i
la seva cançó “Another one bites to dust”)
Avui parlaré de com han sigut les jornades del
passats 21 i 22 de març, aquí el programa, on un bon grapat de professionals de
l’àmbit de les residències de gent gran ens vam trobar per parlar d’allò que
més ens agrada: l’atenció a la gent gran.
Les jornades van començar fortes gràcies a la
magnífica actuació de la Directora de l’ICASS, òrgan responsable de les
residències de gent gran, parlant respecte al manteniment de la qualitat
assistencial, la preservació del model d’atenció centrada en la persona i del
treball conjunt amb tots els actors del sector, quan fa pocs dies el govern de
Catalunya va aprovar una ordre de Govern on es dóna validesa a l’acord arribat
entre el ICASS i algunes patronals on es permet la reducció de professionals
d’atenció directa segons el grau de dependència de la persona. En resum, quan
més depenen sigui la persona, menys hores de professionals.
Que? T’ha quedat la mateixa cara que el paio
de la foto, oi? ...Sí, sí...direm que és política...però és una mala
política...treure hores dels professionals és augmentar la dependència. Si ara
la Generalitat no pot pagar, com ho farà si augmenta la dependència? On va ser
el diàleg amb TOTS els actors del sector? Perquè basem l’atenció a les persones
només en els rèdits econòmics d’uns quants? Que no mengem tots per arribar a
vells?...D’acord, em relaxo...segur que em titllareu de demagog, no sereu els
primers...
Tornem a les jornades. Un cop passada la inauguració
va haver-hi una ponència magistral parlant de lideratge d’equips, a càrrec de
la coach Luciana Galeano. Va ser una ponència intensa, divertida i molt comunicativa
on el missatge primordial, al menys per a mi, és que cadascú és líder de si
mateix i que depèn d’un com es pren els estímuls que li arriben de fora.
També
va remarcar el canvi de la piràmide de les empreses: d’un líder i uns
subordinats, a un coordinador de líders on tothom es sent important. A les
residències és així? Es nota en el nostre àmbit aquest canvi?
La segona taula va generar l’evidència de com
està de lluny la normativa dels usuaris,
equips i gestors de les residències. Es va veure clar la necessitat de
treballar de forma conjunta, aquest cop sí tots els actors i no només les
patronals, per construir un model real i sostenible de l’atenció centrada a la
persona. Però tenim tots clar que és el que volem? Estem tots d’acord amb el
model? Aquí és on em sorgeixen més els meus dubtes.
Un cop vam dinar, va venir la taula on van
participar dues persones que m’estimo molt. Per una banda en Joaquim Hernández,
els que sou fisioterapeutes no cal que us el presenti, un referent. I a la
xerrada ho va demostrar. Va explicar de forma senzilla i entenedora que és la
fisioteràpia en residència i com ha de ser el treball en equip. Ho va fer tan
bé, que ponents d’altres taules feien referència a la seva ponència. Tot un
campió. Per un mostra, agafeu qualsevol entrada seva del blog compartit de geriatria. Val la pena
L’altre persona és la Silvia, la psicòloga de
la residència on treballo. Una crack, un diamant en brut que cal que es destapi
en el món 2.0. De moment la podeu seguir a @SilviaMateu6.
La resta de ponències van girar en torn a la
importància de la pell, com és la pell de la gent gran i com cal cuidar-la, i
la importància de com adaptar els espais a les persones i no pas les persones
als espais, i també com d’important és el moment de l’ ingrés (fet que també es
va parlar en una jornada de geriatria a Madrid, us deixo l’enllaç de l’entrada que vaig fer pel blog compartit)
En conclusió, crec que són molt adients espais
de trobada entre professionals del nostre àmbit però crec que fa falta més
temps per debatre que és el que volem aconseguir pels nostres grans i per quan
nosaltres ho necessitem.
Per veure el moviment de twitter que va tenir
les jornades, busqueu l’etiqueta #interresis14.
I com a acompanyament al final de la lectura,
escoltarem a Jamie Cullum, amb “don’t stop the music” )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada