(Es recomana acompanyar la lectura amb la cançó de Supertramp “Take the way long home”)
Va, sigueu francs...a mi és el que em va passar...”perdona Gabriel, recorda que demà a les 13h tenim el PIAI”, resposta ràpida: “si, si, ho tinc present”, resposta per dins:”Ein? PI que? I això de què va?”...Sort que amb la psicòloga em portava bé i li tenia confiança, “Ep, Esther, perdona, que la TS m’ha dit que demà tenim el PIAI i...vaig una mica perdut”, resposta de l’Esther: “no et preocupis, no ets el primer”.
I em va dir el que era el PIAI: “pla d’intervenció d’atenció integral, o dit d’una altre forma, reunió dels tècnics per parlar de determinats residents”.
Amb el pas del temps he vist i he fet PIAIs molt diversos i de molts colors: normalment es realitza un cop per setmana i sòl durar al voltant de les dues hores. És un moment en que l’equip d’atenció directa es pot trobar per tal de debatre l’estat dels residents. Normalment, cada resident té uns dos PIAI’s a l’any. Dic normalment, per que en el món de la geriatria, la normalitat és una bé escàs
En el PIAI serveix per detectar els punts febles i forts del resident, donar el punt de vista de cada professional, parlar de l’adaptació del resident al centre, les seves relacions socials i familiars, el seu estat funcional, etc.
És una bona eina per tal que tothom conegui l’estat biopsicosocial de cada resident i posar-hi les mesures més adients i necessàries per a que el seu estat es mantingui, o millori, si és el cas.
Però realment és útil? A tot arreu, sigui com sigui la residència, es fa? I si es fa, participa tothom? I es fa igual a tot arreu?...Com podeu imaginar, la resposta a totes les preguntes és no: no és útil, perquè sovint, no s’utilitza bé; no a tot arreu es fa, les residències petites no solen fer-ho; no a tot arreu participen tots els professionals que interacciones amb el resident; i no es fa igual a tot arreu. Però anem a respondre les preguntes una a una.
L’objectiu principal d’un PIAI es marcar una pla d’intervenció per a un resident concret, partint de la base de les necessitats del mateix resident, que poden ser canviants. És per aquest motiu que cal fer-ho cada 6 mesos o si hi hagut una alteració aguda del seu estat, ja sigui una caiguda, una operació, un procés de dol, etc.
Que sòl passar? Doncs que cada professional diu la seva valoració, com el veu, i els objectius que es marca. Fins aquí perfecte, però normalment no es treu una conclusió, un objectiu comú a tenir en compte per tots els professionals. Exemple: Sra. que ha sofert una caiguda amb fractura de fèmur. Torna de l’hospital podent fer la bipedestació, amb una nafra, petiteta però nafra, al sacre ( els que treballeu a l’hospital no us enfadeu, però sovint ens arribem amb petites nafres, només ho dic com a comentari); mostra certa desorientació espaial i temporal, i se la veu força més apagada que abans, menys participativa i requereix d’ajuda en les AVDB. Molt bé, aquí la fisioterapeuta, la T.O, el metge, la infermera, la psicòloga, l’animadora diran la seva, marcaran el seus objectius i els seus tractaments..però quin és l’objectiu principal? Quina ha de ser la preocupació, el fet diferencial que tothom haurà de tenir en compte com a prioritari? L’activació, el tornar a l’estat anterior a la fractura, no? I això és només cosa de la fisioterapeuta? No, ha de ser de tothom, doncs si la persona s’activa, millorarà la nafra, estarà més animada, més participativa i lògicament la fractura millorarà.
És un exemple molt general, i amb informació parcial, però és important que tot l’equip tingui clar quin és l’objectiu prioritari, i treballar en conjunt. No ens podem quedar només amb la nostra valoració i tractament, això es dóna per suposat que ho farem, cal fer un pas més enllà per a que en el PIAI surti un veritable objectiu comú, una fita compartida per tot l’equip del centre. Si es fa així serà útil.
I per a que així sigui, és vital que participi tothom. I aquí responc a la tercera pregunta. Si no participa tot l’equip, inclosa la gerocultora (que és qui sol tenir la màxima informació del resident) i si potser gerocultores de diferents torns, no tindrem tota la informació. I el que és pitjor, no es transmetrà a la resta de persones que no han estat la PIAI. I això és vital, sense la informació no es pot treballar.
A tot arreu es fa? Doncs per desgràcia no. En les residències petites, a vegades, degut a que els professionals no coincideixen, el PIAI es fa sobre paper, però sense arribar a un consens d’objectius, provocant que el PIAI perdi tot el sentit.
I com ve sabreu aquells que us hi dediqueu, no a tot arreu es fa igual. Si bé és cert que la Generalitat marca un PIAI tipus, i que hi ha aplicacions informàtiques, com ara el Resiplus, amb una plantilla per omplir-los, la sistemàtica no és la mateixa. I crec, personalment, que caldria fer un esforç i homogeneïtzar la forma de treballar el PIAI...per a que tothom ho tingui clar.
Perdoneu,a cabo aquí, vaig a la reunió del PIAI,...us deixo gaudint del silenci amb els Depeche Mode.
Bona setmana Santa,
