Buscant solucions (V): com fer tallers per gent gran: la promoció de la salut.

(Recomanable llegir l’entrada escoltant Talking Heads amb el seu “Once in a lifetime”).

Avíam... vaig obrir el correu... ah, mira tinc un mail d’un casal... anem a llegir-ho: “Benvolgut Gabriel,  bla, bla, bla. Ens agradaria que fessis un taller pels nostres usuaris del casal sobre la prevenció i promoció de la salut. Ho faríem el bla, bla, bla...” Ostres, que bé! Un casal que demana a un fisioterapeuta que faci una xerrada per gent gran i promoció de la salut, collonut!! 

Però com ho faig? Quanta gent assistirà? De què parlo? Faig un ppt o millor no? Tindran pc i projector? Català o castellà?, em comenten en el mail que la durada és d’una hora, faig tota l’hora de xerrameca o m’arrisco a fer alguna cosa pràctica? I si faig alguna cosa pràctica, què faig? 

No sé a vosaltres, però quan em va passar per primer cop aquesta situació, em vam venir al cap totes aquestes preguntes. Ara bé, el que més em preocupava eren dues coses: fer el ridícul (un paio de dos metres, vermell com un tomàquet i sense que li surtin les paraules fa molt el ridícul) i que allò que volia dir s’entengués, arribés i que es posés en pràctica. Tot un repte!!

Vaig voler tirar dels apunts universitaris... comunicació... bé, no tenia res... millor dit, jo no vaig rebre res a la universitat sobre això... molt bé, anem a buscar un altre lloc.

Vaig tenir sort... a la meva parella feia poc que li havien regalat un llibre sobre les claus de la comunicació: “L’illa dels 5 fars” de Ferran Ramón-Cortés. L’autor, utilitzant els cinc fars de Menorca, explica quins són els 5 punts bàsics de la comunicació. Vaig llegir-lo amb molta atenció per tal de poder aplicar al meu taller:

1.- Un  únic gran missatge: l’autor insisteix molt que en la nostra xerrada quedi clar quin és el missatge, quina és la idea que volem que els nostres oients tinguin clar. En fisioteràpia tenim una gran frase: “el moviment és vida”, aquest ha de ser el gran missatge, sobretot en relació al que parlàvem de la promoció de la salut. Vaig utilitzar aquest missatge per construir el taller.

2.- Explicat de forma memorable: l’autor ens aconsella fugir de la literalitat i explicar les coses tal i com ens surten a nosaltres, evitant llegir, i sobretot de forma que perduri en el temps. I no hi ha millor manera que una cosa perduri, que haver-la viscut. Per tant, estava clar que per la meva xerrada tindria un part important pràctica, per tal que reforcés la idea principal.

3.- Amb un llenguatge que connecti: estava clar. Si volia que les persones que assistissin al taller entenguessin alguna cosa, m’havia d’oblidar de parlar de forma massa tècnica, i caldria fer-ho des d’un llenguatge que fos planer, posant exemples, i sent molt descriptiu.

4.- Tenint en compte que el missatge que val és el que capta la gent: L’autor insisteix molt en que en una xerrada es poden donar molts missatges, tant verbals com no verbals, per tant és molt important copsar al públic, per veure les seves reaccions, mirar als interlocutors. Una cosa que he aprés amb el temps és que el riure és un bon ajudant per saber si el teu públic ha connectat o no. És molt important està atent a les reaccions de la gent per tal d’adaptar el teu discurs i que el missatge principal, el únic gran missatge, arribi als presents al taller.

5.- Convidant enlloc de convèncer: I això només es pot fer, segons l’autor, mostrant-nos convençuts d’allò que diem. No es tracta de convèncer als demés, si no de mostrar que tu estàs convençut, i així convidar a que acceptin el missatge i es convencin. I a més a més, des de l’entusiasme. Insisteix, l’autor, que cal provocar emocions. La clau de la comunicació és l’emoció.

I va ser llegint aquest darrer punt, que vaig pensar en els comunicadors que més m’han impactat, i em van venir al cap tres noms: l’Eulàlia Cucurella, presidenta de la Fundació Alzheimer Catalunya, que vaig tenir la sort de tenir-la com a professora en un post grau, i que només utilitza fotografies en les seves presentacions, emocionant en cada una d’elles. En Lluis Puig, @Fisioinquiet, ja sigui en jornades, o a la televisió, a la ràdio, o en els seus llibres, sempre et convenç, et creus tot allò que et transmet, doncs neix de la passió que sent per la professió. I en Jordi Pujol, fisioterapeuta, que en les seves xerrades sobre l’empatia, et parla des del seus sentiments, deixant clar, sempre, el gran missatge de la necessitat de l’empatia per la feina diària.

Ja porto unes quantes xerrades en diversos tallers, i sempre he intentat tant seguir els cinc punts clau de la comunicació, com l’exemple de les tres persones que he comentat abans. I he comprovat una cosa: n’hi ha que neixen amb estrella i n’hi ha que naixem estrellats...la gent riu a les meves xerrades, però no sé si algú es mou. 

I el color vermell no em fuig de la cara....

 Per acabar l’entrada d’avui, que us sembla escoltar als James amb “Sometimes”?