(Es recomana acompanyar la lectura amb Luciano
Pavarott i “Una Furtiva Lacrima”)
Bufff, quin fred...Això de què en els
vestuaris no posin calefacció ens farà tenir més d’un refredat....brrrrr...bé, veiem que ens diuen els seguiments del cap de
setmana...Caram, la Sra Pepita ha caigut 4 cops en tres dies, no s’ha fet res,
però ha caigut tres cops...
Ah caram, el Sr. Pepet no ha dormit en tot el cap de
setmana i està més neguitós del normal...Ostres, que estrany, la Sra. Maria s’ha
discutit cada dia amb alguna de les gerocultores, que curiós...i sembla ser que
la Sra. Joaquima no es vol mou del sofà, i no vol caminar.
Quantes vegades no ens hem trobat els dilluns
amb seguiments com aquests? I sovint, a vegades, ningú els fa massa cas...són
coses normals en gent gran...ja es sap, tenen el seu caràcter...que vols
fer-hi, a aquestes edats...
Precisament a aquestes edats és quan més
atents hem d’estar als canvis. Les persones no deixen de caminar d’un dia per l’altre,
ni es tornen més inestables, irascibles, desorientats, desconeguts per a
nosaltres, ni canvien el caràcter perquè si; i per ser persones grans tampoc ho
fan..nosaltres no ho fem.
Amb això vull dir que quan hi han canvis
sobtats en els nostres residents, és per alguna cosa, té un motiu que cal esbrinar: a vegades és un canvi
de medicació, sovint (més del que pensem) per una infecció d’orina, o un
disgust amb un familiar (aquest motiu costa molt d’esbrinar, però cal estar
molt atent), o un infart lacunar lleu, o que no li ha agradat gens el sopar, i
no és pas la primera vegada.
Per un fisioterapeuta en geriatria, el sentit
que més ha de desenvolupar són la vista i l’oïda: la vista per saber desxifrar
els canvis a simple vista que pot presentar el resident, la seva comunicació no
verbal, com també a l’hora de llegir els seguiments i anotacions que puguin fer
els companys, per tal de poder desxifrar qualsevol situació que els pugui alterar; i l’oïda per tal de poder escoltar els comentaris de les
gerocultores, que ens poden donar milers de pistes que ens poden ajudar, com
també ens comentin els residents de viva veu.
Un cop més, el treball en equip, la
comunicació entre els diferents professionals que treballen en una residència,
pot ajudar a desxifrar quina problemàtica pot tenir el nostre resident, però
sobretot a no normalitzar els canvis d’humor, físics, motrius, de caràcter o
cognitiu dels nostre residents, a enterrar el mite que aquests canvis són
normals, a ajudar a millorar l’atenció als nostres residents, a aconseguir que
fer-se gran no sigui una patologia, sinó el que és, un fet natural.
I per a que veieu com es pot arribar a sentir
i escoltar, i no només per les orelles, aquí teniu als Zea Mays amb el seu gran
“Negua Joan da ta”.
Vídeo, música i lletra es donen la mà i fan un
moment preciós. Haig d’agraïr a Luis Paz del Rio (@Lpazd) el fet de conèixer
aquest grup.
