(Es recomana acompanyar la lectura amb la
versió que fa Elvis Presley del famós My way )
Sí, sé el que esteu pensant: eines?? Anem a
parlar d’electroteràpia en gent gran? O de robòtica? O potser domòtica??...bé,
segurament més endavant.
Aquesta entrada és, per dir-ho així, més
filosòfica. És una entrada, o millor dit, una reflexió a un gran esmorzar que
vaig tenir la sort de ser convidat el passat dissabte. Un esmorzar a casa de
dos persones, que en el futur segur que sí acabaran sent referents de la fisioteràpia,
on acompanyat per dos referents de la fisioteràpia geriàtrica, que sí que ho
són, vam estar parlant de la importància de la fisioteràpia en geriatria, com
de cabdal es pensar en la persona que anem a atendre, escoltar, no només la seva
veu, si no també el seu cos; vam parlar d’empatia, d’educació, d’humanitat, i del model
biopsicosocial...vam parlar molt del model biopsicosocial.
Res millor per saber coses del model
biopsicosocial que llegir el bloc del companys @biopsicosociale Enfoque biospicosocial en fisioterapia.
Molt útil per veure la seva importància i necessitat de pensar en aquest
concepte per treballar amb les persones. Veureu tot un seguit d’articles
científics demostrant com l’abordatge biopsiococial de qualsevol patologia, fa
que la persona millori. I, per aquells que fa temps que treballem, ens adonem
que, treballant d’aquesta forma, les nostres tècniques funcionen millor.
Els comensals de l’esmorzar estem convençuts d’això,
de fet no hi havia debat, jejejejeje, però si que van sortir reflexions vers si
tothom veia la seva utilitat, si realment de tot aquest concepte filosòfic, es
podria treure un benefici pràctic, i de com es podria explicar per a que tothom
ho pugues entendre.
I per això el títol d’aquesta entrada. Perquè
hem de treballar segons aquest concepte?? Doncs per fer anar millor l’eina...sigui
quina sigui aquesta eina, electroteràpia, Bobath, Perfetti, teràpia manual, neurodinamia,
exercici terapèutic, estimulació basal, crioteràpia...el que sigui...Si no som
capaços de veure que davant tenim una persona amb uns desitjos, pors,
esperances (dóna igual l’edat, sempre hi ha esperances) unes capacitats, uns
gustos, que formen part d’ella i que hem
de tenir en compte per tal de poder fer que la nostra eina funcioni millor.
En
definitiva, que quan fem servir aquella clau anglesa per aferrar un cargol,
sigui de la millor manera, per a que tant la nostra mà, com la nostra eina i
com la màquina que volem arreglar, no es cansin els uns dels altres i perdin
més energies de les que toca.
Potser pensareu que vosaltres treballeu sense
conèixer aquest concepte i bé que cureu a la gent. Segurament, però també estic
convençut que haureu notat molta diferència si quan treballeu en grup i féu una
sessió divertida, la gent surt més contenta; segur que si mireu als ulls a la
gent, doneu temps per respondre a les preguntes que li heu fet i responeu a les
seves amb tota la tranquil·litat del món, acompanyeu el gest amb un somriure,
si toqueu acariciant enlloc d’aferrant, si us adapteu al ritme de la persona
que teniu davant, si us preocupeu per tot allò que l’envolta, segur, de ben
segur, la resposta al tractament serà millor, la persona es sentirà millor i tu,
segur, de ben segur, també et trobaràs i sentiràs millor.
Tot és qüestió de provar-ho. No és només dir “bon
dia” quan el vegis al matí, si no que et creguis aquest “bon dia”.
I parlant de “bon dia”, avui us deixo amb el
Lipdub que vam fer a la meva residència amb aquesta cançó dels Pets, el bon dia d'Allegra!
