Translate

dimecres, 9 de gener del 2013

Monòlegs d’un fisioterapeuta: Impressions de “L’edat daurada”

Ahir dimarts 8 de gener, a TV3, van fer el reportatge “l’edat daurada”. Aquí hi ha l’enllaç del programa Sense Ficció: L'edat daurada Si us plau, no us el perdeu.


Veient el programa, em quedo sense paraules…de fet, hauria d’acabar aquí aquesta entrada però voldria fer un incís en la part del programa que parlen de les residències.
Per aquells que hi treballem en el sector, potser, a vegades,  ens oblidem de què significa pels nostres residents ingressar en una residència, que significa començar en un edifici nou, amb unes persones que desconeixes, amb unes persones uniformades que envaeixen la teva intimitat pel teu bé, amb uns horaris ferms, rígids; entrar dins d’un silenci rodejat de gent desconeguda...Com ho afrontaríem nosaltres? Voldríeu ingressar en els residències que treballeu?? Jo no. Grans paraules les d’en Josep Vila, psicòleg d’Alzheimer Catalunya i que tinc la gran sort de conèixer personalment i haver gaudit de grans ponències seves en diferents jornades, “entrar en una residència és dur”, “nosaltres no volem residències com les d’ara, amb l’exigència les hem de canviar”, “cal buscar coses positives de l’ ingrés, però és dur”. No es pot dir més clar.
Cal que reflexionem entre tots, pensar en les sàvies paraules del gran filòsof Francesc Torralba, que en el programa parla dels valors i el respecte cap a la gent gran; del intangible d’una cultura, la saviesa dels anys . Cal que reflexionem entre tots per cercar una solució, per cercar una nova via a un envelliment més digne, més solidari, més compartit, i potser fins i tot més humà. I no és cap crítica destructiva a la situació actual de les residències, la situació és la que és i amb ella és treballa el millor que es pot, però cal mirar endavant i no conformar-se. I la ráo principal del per què hem de reflexionar, senzillament és per la gran veritat que deia la meva àvia, la Carmeta, “tots mengem per arribar a vells. 


Us recomano seguir a les entitats @amicsgentgran i @sienacoop o @alzheimerCatalunya, com exemples a seguir en aquest sentit.
I per acabar l’entrada i començar a reflexionar sobre aquest tema, us proposo un joc que la Sra Maria Pia, sociòloga que apareix en el programa, ens va proposar als alumnes del post grau de direcció de centres gerontològics al que vaig assistir: imagineu-vos que heu d’ingressar per sempre en una residència. Heu de tancar casa vostra i marxar a la residència i només podeu portar una maleta...només una...que posaríeu dins la maleta?penseu en allò que fos imprescindible o allò que necessiteu, o el que us agrada....hi cabria en una maleta?....per cert, per aquells que teniu animals de companyia que sapigueu que aquets no hi caben mai a la maleta.....i els amics tampoc.
Mentre reflexioneu, escolteu al gran Stachmo per un món meravellós

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada