Translate

divendres, 13 de desembre del 2013

Monòlegs (XIII) d’un fisioterapeuta en geriatria: La soledat davant el gimnàs



(Es recomana acompanyar la lectura amb Rufus Wainwright i la seva versió de l’ “Hallelujah”


Avui hi ha un ingrés nou...menys mal, ja que tal i com està el pati, si el centre no s’omple ràpid em trobaré a la cua del SOC.

Abans d’anar a buscar el resident, vaig a mirar que tenim d’informació d’ell: és un home de més de 90 anys, que abans era autònom per a les activitats de la vida diària, i arrel d’una caiguda ( no hi ha més informació, només que va caure) té una fractura subcapital de l’húmer dret. Porta cabestrell, però per caminar ha d’anar acompanyat. No hi ha medicació que pren, però si un informe que diu que tot just va caure la primera vegada, als dos dies va tornar a caure...caram, i a la fractura no li va passar res...al mateix informe parla que porta cabestrell...i res més.

Amb aquesta informació, l’he d’anar a veure. La família ha demanat fisioteràpia, quan abans millor...d’acord, però que faig?? No tinc radiografia de la fractura, tampoc tinc cap informe de traumatologia...puc moure’l o no? La prudència em diu que calma, que treballi les parts adjacents, que abordi el tren inferior i que pensi en el síndrome post-caiguda (ha caigut dues vegades en poc temps) però no sé si està estable cardiològicament, ni tampoc com està cognitivament, ni si té moltes alteracions visuals...vaig a l’aventura.

Anar a l’aventura és una de les coses més freqüents en la fisioteràpia en geriatria. Vas a valorar un resident per un problema agut i et pots trobar de tot i més. I normalment estàs sòl...has de prendre la decisió tu solet...no tens masses companys al voltant...és quan has d’assumir la teva responsabilitat, i tota responsabilitat genera por, i més quan no t’han ensenyat a tenir-la.

Estàs davant d’una persona amb múltiples afectacions i has d’actuar...tu sol davant del gimnàs...estaràs fent el correcte? Has tingut en compte totes les variables? Segur que no estàs forçant? O potser no estàs motivant prou? M’estic explicant correctament?. Totes aquestes preguntes venen de cop i al mateix temps...què puc fer??

Respira, calma i pensa...la millor eina és el teu cervell i saber el que has de fer a cada moment. Per tant, faràs una molt bona valoració de fisioteràpia, estaràs el temps suficient per extreure tota la informació al resident, i així, de pas, et faràs una idea de quin és el seu estat cognitiu i que espera ell de tu i de la seva recuperació. Analitzaràs que pot fer i el que no, i un cop tinguis la teva valoració, parlaràs amb la gerocultora que el cuida, amb la infermera, la psicòloga, la terapeuta ocupacional, amb tothom que tinguis a mà, per tal de tenir clar qui és el nou resident. I així, amb tota la informació al teu abast, la sensació de por i d’aventura serà més minsa...no desapareixerà, doncs cal que revaloris contínuament, però el camí serà menys vertiginós.

Com deia el Capità Enciam, “els petits canvis son poderosos”. Per tant, no cal córrer, cal fer-ho bé.


I com a cura d’autoestima,què us sembla escoltar als Love of Lesbian, i el seu “me amo”?

2 comentaris:

  1. Totalment d'acord amb la teva entrada i la recomanació musical, genial!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Irene per passar-te, llegir, escoltar i comentar!!

      Elimina