Translate

dijous, 20 de juny del 2013

L’Únic imprescindible de l’equip



"Bé, aquesta és la primera col·laboració en el meu blog i estic molt content que sigui de la mà d'en Joaquin Hernàndez, fisioterapeuta de l'àmbit de la geriatria, gran persona (en tots els sentits) i en aquesta entrada ens explica una gran iniciativa que han iniciat en la seva residència, i que personalment, la trobo del tot encertada.
No explico res més, només agraïr publicament a Joaquin el fet que hagi volgut compartir la seva experiència, i sobretot, que l'hagi volgut compartir en el meu blog. Moltes gràcies Joaquin!!!!"


Vull començar agraint a en Gabriel l’oportunitat de col·laborar amb aquesta entrada al seu bloc.
Recomano llegir la entrada escoltant “Contar contigo”  d’en Bunbury
.


Des de fa uns mesos, motivats per la intervenció d’una persona externa (la Sara, ex-fisioterapeuta del centre, que fa un treball de final de màster de bones pràctiques a la residència) i per l’interès de l’equip tècnic, estem immersos en un procés de millores en diferents àmbits.

Una d’aquestes millores està relacionada amb la participació dels usuaris a la residència i, més concretament, us parlaré de la participació del resident (o la seva família) al PIAI (aconsello veure l’entrada sobre el PIAI que va escriure en Gabriel http://gabriel-liesa.blogspot.com.es/2013/03/monolegs-vi-dun-fisioterapeuta-en.html ). 

En preparar la implantació va sorgir la gran pregunta; “ Quant temps de mes necessitarem per fer el PIAI amb la presència del resident?”. En una residència a la que per fer els PIAIs s’ha de quedar el dissabte al matí perquè no coincidim en un altre moment els tècnics, semblava un obstacle important. Finalment, però, es va aconseguir engegar un projecte pilot. Es realitzarien els PIAIs amb presència dels pacients o les seves famílies en funció del criteri dels tècnics, atenent al possible benefici o quan les necessitats del resident o la família ho aconsellin.
Fa 3 setmanes va tindre lloc el primer PIAI amb la participació d’un resident.


Es tracta del senyor “S” un resident amb seqüeles d’una poliomielitis ( EIE amb dèficit de desenvolupament, dismetria important, dèficit de força...) i una fractura de terç mig de fèmur (produïda durant un ingrés hospitalari) com a antecedents més importants. Des de fa més de 2 anys realitza bipedestació amb dificultat i es va negar a la col·locació d’un bitutor. Ha desenvolupat una resistència important a realitzar tractament, per por a que la cama afecta sigui manipulada, que ha acabat essent extensiva a qualsevol tractament de fisioteràpia o TO (per desgracia no s’havia disposat d’una TO fins fa poc i les funcions les intentava fer el fisio)
Desprès d’establir les bases i objectius dels tècnics es va demanar la presència del Sr. “S”. Se li va demanar que identifiques els problemes que tenia a la residència. Va identificar 2:

-          Un problema relacional amb alguns usuaris, i sobretot amb la Sra. “B”i ell mateix ens va donar les raons. Va acceptar que la seva manera de parlar no sempre era l’adequada i que demanava disculpes per això i el que pitjor vivia era que “B” no li fes cas quan li demanava que apartes la cadira per ell poder sortir de la seva butaca, moment que creava situacions de tensió importants entre ells. No havia reparat en el detall de que “B” pateix una hipoacusia important que no li agrada reconèixer. Es va pactar que s’intervindria.

-          Problemes al anar a fer transferències i  quan intentava posar-se dret. L’equip li va proposar com a possible solució la intervenció per part de FST i TO amb un pla de foment d’autonomia. Es va pactar que aquest no inclouria exercicis específics sobre la cama afecta i si sobre la sana.

Des d’aquest moment el Sr. “S” ha realitzat totes les sessions de fisioteràpia que se li han programat, deixant a banda la resistència al tractament que l’acompanyava. Com es va pactar, no s’han fet exercicis específics sobre la cama afecta, però si que ha iniciat bipedestació primer i deambulació per paral·leles desprès. També hem pogut iniciar un programa de reforç muscular i de millora de la mobilitat de les EESS.
Paral·lelament ha acceptat les recomanacions de la TO de la residència per a millorar la seva autonomia personal i actualment es realitza la higiene bàsica i el vestit de manera autònoma.
A mes, s’ha pogut intervenir i solucionar el conflicte que tenia amb l’altre resident.

Que ha canviat aquesta vegada respecte a molts altres intents d’intervenció amb aquest resident? Quin fet diferencial hi ha respecte a anteriors PIAIs? Per definició sempre ha estat una intervenció multidisciplinar i d’equip. L’única diferència és que el Sr. “S” ha format part de la decisió, ha pres la responsabilitat de decidir respecte al seu futur i ha format part de l’equip.

Tenir en compta l’opinió del pacient, saber a que dóna rellevància en el seu dia a dia i fer-lo partícip de la determinació dels objectius a assolir, no només millora els resultats de manera evident, sinó que és un fet que aporta dignitat i, sobretot, respecta el seu dret a decidir sobre el seu tractament. Masses vegades oblidem que els professionals sanitaris han de proposar els tractaments, però que els pacients tenen el dret d’acceptar-los o no, drets que consideraríem elementals fora d’una residència masses vegades queden engolits per la institucionalització.

Tenim molt clar que la nostra intervenció ha de ser d’equip i ha de tenir a la persona com a centre de la mateixa. No sempre tenim tan clar que la persona forma part d’aquest equip i no pot esser considerat com un receptor de la intervenció, sinó com l’agent determinant d’allò que es rellevant i significatiu.
Els nostres residents o pacients necessiten de nosaltres quelcom més que un professional efectiu, necessiten algú que els escolti i respecti.

Com sempre no hi ha veritats absolutes i res és blanc o negre. Hi ha situacions en que pot ésser difícil determinar si algú està capacitat per a prendre aquestes decisions, qui és la persona que ho ha de fer per ells i la seva intencionalitat si no poden, o fins a quin punt podem permetre conductes i/o decisions autodestructives, però això dona per moltes altres entrades.




No puc acabar sense donar les gràcies a tots els meus companys de la residència que col·laboren dia a dia amb la finalitat de ser una mica millors.

Us deixo “deshaciendo el mundo” amb  Heroes del Silencio.

Autor: Joaquin Hernández @JoaquinHernndez 

2 comentaris:

  1. Hola Joaquin,
    Es curiós això de comentar una entrada en el meu blog que no és meva...jejejeje, Gràcies de nou!!
    Trobo, com he dit abans, que és una gran iniciativa, i penso que és molt important poder donar veu als nostres residents en referència al que volen ells de l'equip, de la residència, de les activitats, etc.. i que puguin expressar els seus desitjos e intencions.
    I no puc evitar pensar que això caldria extrapolar-lo en aquells residents que la seva veu és distorsionada per un deteriorament cognitiu. Sovint, massa sovint ( i m'incloc), tenim al tendència de decidir per les persones que tenen deteriorament cognitiu, fent passar per davant el que nosaltres considerem com a bo pel deteriorament, que els desitjos e intencions de la persona que pateix el deteriorament. Oblidem massa sovint que darrera de la patologia hi han persones, i les persones tenen desitjos.
    Joaquin, en cas de residents amb deteriorment cognitiu, us heu plantejat fer-los partíceps del PIAI? potser mitjançant el familiar de referència o potser de la mà del professional que més la conegui, com la gerocultora?
    Gràcies de nou, no només per l'entrada i per compartir-la, sino per innovar i fer-nos veure, abans que cap altre cosa, a la persona.
    Una abraçada!
    Gabriel

    ResponElimina
  2. Hola Gabriel!

    Gracies pel comentari. A mi també se'm fa extrany contestar un comentari teu, a una entrada meva, al teu bloc!
    Com et deia a twitter si que ho considerem. De fet la participació al PIAI està pensada pera tots els residents independentment del seu estat cognitiu. En el cas de que el resident no pugui participar es convida a la família (a l'interlocutor que decideixin).
    A tall d'exemple, el proper cas en que serà convidada una família serà el d'una resident que, en les darreres setmanes tenim la sospita de que ha patit un AVC, que ha deixat poques seqüeles, però que ha evidenciat un augment de la fragilitat. Tot indica que pot haver-hi complicacions greus a curt plaç. En aquest PIAI es treballarà el maneig d'aquesta situació, s'oferira suport a la família i intentarem arribar a uns objectius comuns amb ells (intentan apropar-nos el màxim posible al que hauria estat el desig de la resident si ens ho poguès manifestar).
    En quant a la innovació, ja hem parlat alguna vegada, crec que pasa per potenciar el nostre rol a l'equip tècnic, estar presen a les decisions amb veu i vot i fer-nos corresponsables de les mateixes. Aquest es el camí per poder lluitar per millorar la nostra atenció directa al resident, amb programes innovadors (o no tant) dirigits a millorar la seva qualitat de vida i no només la seva funcionalitat.
    Joaquín Hernandez.

    ResponElimina