Translate

diumenge, 14 d’abril del 2013

Monòlegs (VIII) d’un fisioterapeuta en geriatria: qui s’han cregut que som nosaltres?



(Es recomana acompanyar la lectura amb la cançó de David Bowie “Life on Mars” )

Efectivament, la frase no és meva, és d’un president de la Generalitat que indignat pel tracte rebut per altres estaments, deia aquesta frase de “qui s’han cregut que som nosaltres??”. I la idea i empenta d’aquesta entrada és del bon amic Lluís Puig, @Fisioinquiet, arrel d’un comentari en l’anterior monòleg.


Suposo que, si sou seguidors d’aquest humil bloc, ja sabeu per on vaig. En Lluís, i molt encertadament, comentava, entre altres coses, que la fisioteràpia i els fisioterapeutes en geriatria no estàvem massa ben valorats. I té tota la raó del món!

Ara bé, i seguint el fil de la pregunta de “qui s’han cregut que som nosaltres?”, tinc la sensació que això és per diversos motius, que intentaré exposar tot seguit:
.- Tot comença des de la formació de grau: es dóna poca importància a l’assignatura de geriatria, quan curiosament, fins ara, és la primera sortida professional de la majoria dels nous companys.
.- Seguint en l’aspecte de la formació, un dels conceptes clars que té un nou fisioterapeuta és el de la recuperació absoluta, la cerca de l’èxit obtenint la rehabilitació total. En geriatria això no és ben bé així: el verb “guanyar” sovint el canviem per “mantenir”, i guanyar qualitat de vida és el nostre èxit, sigui disminuint el dolor o bé recomanant l’ús d’un caminador a una persona que quan camina amb bastó no va prou segura. Costa canviar el xip de treure ajuda tècnica a posar-ne.
.- Treballar en geriatria és treballar, amb tota seguretat, amb el pitjor conveni laboral existent. Fet que, en sí, no hauria de ser molt important, però quan t’adones que amb el que guanyes no pots fer gaire res...Bé...cansa.
.- Com deia abans, és una sortida ràpida (almenys abans ho era) pel nou fisioterapeuta. Si a això li sumem una baixa vocació per a la gent gran,ens trobem que el propi fisioterapeuta no valora la feina que està fent.
.- És un dels sectors on el fisioterapeuta està més sol. No hi ha gaires residències on hi hagi més d’un fisioterapeuta i això es nota molt.
.- I cal molta vocació per aguantar, la majoria de nosaltres a la mínima ja vol buscar un lloc millor.
Tots aquests factors provoquen que quan es parla de geriatria tothom bufi...Cap estudiant vol fer geriatria...”no, no que paguen molt poc”, “que no val res”...i tu que saps?? Qui s’han cregut que som nosaltres, els que ens dediquem a la geriatria??


Però la frase que fa més mal és aquella que sents d’un company, enmig del coffee d’una jornada de fisioteràpia, i que encara no saps a que et dediques, i deixa anar allò de: “bah, qui es dedica a geriatria és per què no en sap més...si no, segur que estaria fent una altre cosa”....bufffffff....Però QUI S’HAN CREGUT QUE SOM NOSALTRES??



No discuteixo que el nivell de la fisioteràpia ha millorat molt en els darrers anys, i que els abanderats de la fisioteràpia en l’esport i de la teràpia manual, la fisioteràpia neuromusculoesquelètica, han fet molt i molt per ensenyar la nostra professió al món, però vull remarcar que un fisioterapeuta en geriatria ha de saber gairebé de tot: traumatologia, reumatologia, respiratori, neurologia, ha de conèixer les interaccions dels fàrmacs, que és una depressió i com pot afectar a les persones, fisiologia, saber els efectes d’una infecció d’orina en les persones grans, què és un deteriorament cognitiu i les seves diferents classes i afectacions, ha de saber transmetre coneixement a altres professionals, als pacients i a les famílies, ha de saber qui té davant, ha de poder adaptar el temps a l’atenció que ha de donar...i tot això en les condicions més heterogènies possibles...No són poques coses, eh?


Segurament l’eina més necessària per un fisioterapeuta geriàtric no siguin pas les seves mans, si no el seu cervell!



I per acabar només citar noms de fisioterapeutes destacats en geriatria, per a que us féu una idea: per començar un premiat com en Francisco Fernández Reche, premi June Nystrom 2008 (pels qui no ho sabeu, el premi és un reconeixement a tota una carrera i que atorga el Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya cada any) i precursor de la Teràpia Assistida amb Animals; una Doctora com la Mercè Sitjà, professora de la Blanquerna i referent d’evidència científica i qui segurament més sap de caigudes a Catalunya; en Joaquin Hernández un crack en la innovació en el tractament de la gent gran en residències; en Carles Salvador i en Jordi Pujol, cracks de les transferències, de l’ergonomia en gent gran i el seu abordatge comunicatiu; els companys de la Comissió de Geriatria del Col·legi i la seva tasca contínua per fer arribar a tothom què és la fisioteràpia en geriatria; tots ells estant fent que fisioterapeutes joves però d’un increïble nivell com són na Cristina Rivera, en Jose Miguel Aguililla, na Irene García, i tants altres que no conec, vulguin treballar en geriatria, fent que aquesta encara pugi més de nivell, i aconseguint que es respecti una mica més a aquells que ens hi dediquem.

I parlant de respecte, que millor que escoltar a la gran Aretha Franklin en “Respect”

10 comentaris:

  1. Apreciat Gabriel,

    Celebro que t'inspirés el meu comentari per poder escriure aquesta gran entrada.
    Aplaudeixo i comparteixo les teves reflexions i dels fisioterapeutes que cites no tinc paraules, els admiro a TOTS i d'una manera molt especial al Jordi Pujol.

    Bona Feina fer créixer aquest camp que com tu bé dius és el que provablement hi ha més sortida professional i és dels més desconeguts.Cal seguir treballant com feu, per dignificar-lo.

    Salutacions

    Lluís

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Lluís!! ja veus, les teves paraules inspiren!! com els teus tuits matiners!
      Realment ho veig així, que cal que cadascú que treballem en aquest àmbit, l'ha de dignificar dia a dia.
      Gràcies de nou pèls ànims!
      Gabriel

      Elimina
  2. Res més a dir. Encara no entens per què comptem amb tu? Una abraçada.
    Att; Jose Miguel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies JOsé! Gràcies per la teva ajuda durant el temps que hem treballat junts.
      Una abraçada,
      Gabriel

      Elimina
  3. Jo per sort vaig treballar quasi dos anys en un geriatric, estaba sol i tenia molts cops, presses de decisions molt complicades, amb la pressio de la familia i els caps (que només veien els calers). Entenc a la perfeccio el post i et dono la rao, a més al geriatric t'endus una cosa anomenada humanitat i respecte per a la gent gran, es una fisioterapîa molt completa. La pena son els convenis, aue son per a llençarte de la teulada!!

    Una abraçada i el meu respecte per la geriatria.

    @fisiostyle SAMUEL GIL

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies pel teu comentari Samuel! Ës una de les coses que no he comentat, però el fet de prendre decisiosn difícils, i amb interessos creuats per part de la familía, el resident i la direcció, és una de les situacions més difícils a les que ens hem d'enfrontar.
      I certament, el guant que tens en l'aspecte humà i vital, no té preu!!
      Gràcies de nou!
      Una abraçada!

      Elimina
  4. ostres.... hem d'estar conectats perquè justament avui m'he posat a llegir els teus últims posts i SORPRESA! que fa el meu nom aquí? ;)
    Es un honor que si parlem de gent gran i de fisioterapeuta jove surti el meu nom en la llista al costat d'aquests dos grans companys.
    Estic totalment d'acord amb tot el que comentes a l'entrada i penso que ja que el conveni no ens acompanya gaire almenys tenim altres coses que la resta de companys de vegades no tenen... i es l'amor infinit que ens donen els nostres pacients tots els dies i la capacitat que tenen per treure el nostre millor “jo”.
    He de confessar que els dies que estic contenta i feliç intento transmetre tota aquesta energia positiva als pacients però el dia que estic trista.... aquell dia quan trepitjo la residencia i els veig allà... algo dins meu m'obliga a treure la cristina més riallera, pallaseta, carinyosa, atenta, còmica, professional ... i sense que ells ho sapiguin, crec que hi ha dies que m’ajuden molt més ells a mi que jo a ells.

    SUUUUUUUUUUPER Felicitats per totes les entrades! Em queda pendent una macroentrada sobre el mon de la geriatria :)

    Per cert ja estic inscrita a la jornada mediterrànea de fisioterapia ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Cristina! dóna gust llegir els teus comentaris!
      És una de les coses que no he comentat, però certament, els fisioterapeutes que ens dediquem a la geriatria hem de fer d'actors. Un cop arribem a la residència i ens canviem, a banda de la roba de carrer, a la guixeta també hem de deixar els problemes, les angoixes i les tristos, i sortir a l'escenari per donar el millor de nosaltres mateixos. Els residents ho necessiten...i nosaltres també!
      Per com treballes, es nota com de bona professional ets!
      gràcies pels comentaris i per venir a la jornada!
      Una abraçada ben forta!
      Gabriel

      Elimina
  5. Hola Gabriel!

    Estic molt d’acord amb el que dius a l’entrada, crec que es molt encertada!
    El que més mal fa es que aquesta infravaloració vingui per alguns companys, és el problema més greu i a més el que necessitem abordar més urgentment. Com ja vam parlar a la conversa que vam tenir a twitter crec que l’ordre de les nostres actuacions ha d’anar de dins a fora. Primer haurem de creure en nosaltres, desprès haurem de convèncer a la resta de la professió, desprès a la resta de professionals sanitaris i per últim a la població.
    I la resposta és clara: Som FISIOTERAPEUTES, així en majúscules, i a diferència de les consideracions de molts, té moltes més coses gratificants i de creixement personal i professional de les que pots imaginar. Per altre banda la nostra feina és global i intensiva sobre els nostres pacients i el seu entorn, la nostra influència sobre el seu dia a dia, la seva qualitat de vida, el seu coneixement del seu procés, la seva FUNCIONALITAT... és molt més gran que en altres branques de la nostra professió i de moltes altres.
    Com tu, per acabar un parell de consideracions sobre la llista que fas a la teva entrada.
    1. Que m’incloguis en aquesta llista m’omple de satisfacció i gratitut i m’estimula a seguir lluitant per millorar dia a dia la meva pràctica i fins i tot iniciar, potser, algun projecte encallat.
    2. Falten molts noms, però hi ha un que no posaries mai tu i ho faré jo. En Gabriel Liesa gran promotor de la fisioteràpia en geriatria, un dels grans impulsors de la seva difusió al 2.0 i gran lluitador de la professió en general des del CFC. Com diria Tardà: “Perdoneu però algú ho havia de dir”.
    @JoaquinHernndez

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Joaquim pels teus comentaris! Tal com vam parlar per twitter, certament hem de començar per nosaltres mateixos a valorar allò que fem.
      Gràcies a la tasca de molts, i concretament de la comissió de geriatria del CFC, es va veient més la gran necessitat s'expertesa i de valors que necessita un fisioterapeuta que treballa en geriatria. Crec que ja hem començat el camí per a que se'ns reconegui com el que som, ni més ni menys, que fisioterapeutes.
      Estic molt content que la meva entrada et serveixi per tirar endavant projectes encallats. La millora continua i la innovació serà el fet diferenciador per a que se'ns visualizi més.
      I referent al segon punt...bé, estic vermell com un tomàquet!! gràcies!! però sol no hagués fet res, si és que he fet alguna cosa. Sense l'equip humà, al qual tinc la sort de pertànyer, res tindria sentit. Només sóc un altaveu d'allò que professionals com els que he nombrat,i tu mateix, i altres que no he dit, feu dia a dia per la professió.
      Gràcies a tots, podem fer camí!
      Una abraçada!
      Gabriel

      Elimina