Translate

dilluns, 21 de gener de 2013

Monòlegs (IV) d’un fisioterapeuta en geriatria: Les contencions



(Recomanable llegir l’entrada escoltant “ I’m Free” dels Who...vale, molt retro però al cançó és molt bona)

Bé, crec que ja tocava parlar d’un tema que als centres geriàtrics està molt present, i que genera molt de debat i controvèrsia, en part per les diferents maneres d’enfocar l’assumpte i les derives que això comporta. Vaja, un tema candent: les contencions, ja siguin físiques i/o químiques. A més, aquest tema amb una entrada no te l’acabes..dóna per fer un bloc.

Per on començar? Com sempre faig en el meu bloc, fent-me preguntes, preguntes que de ben segur tots sabeu les respostes, però que volen reflectir el que sovint ens podem trobar en un centre geriàtric . Compte!! Ja aviso, per a que no s’ofengui ningú, que parlaré en general i assegurant que cada vegada, a més centres, el tema de la contenció és un tema parlat, controlat, vigilat i treballat amb molta cura. 


Ara bé, sé, i diria que sabem, que hi ha llocs on això no és així. O millor dit, hi ha llocs on es treballa de forma diferent. Si bé és cert que ja no es veuen contencions mecàniques fetes amb llençols, també és cert que hi ha llocs on les contencions no es revisen cada dues hores ; o un cop signats els consentiments i posades no es tornen a revisar fins passats dies i dies; o malgrat que la responsabilitat legal de la contenció recau en el metge, la decisió de posar-la no hauria de recaure en l’equip? i no com passa a vegades,que només ho decideix el metge, o l’auxiliar, o bé la família?; o milers d’exemples més del que no hauria de ser posar una contenció.

Crec que tots els que ens dediquem a la geriatria sabem que significa contenir. El principal objectiu és evitar que es produeixin caigudes, evitar al màxim que el resident es faci mal o que faci mal als demés. Realment és un mal de cap, i sovint un problema a l’hora de comunicar-li a  la família i gestionar un tema tan delicat com la limitació del moviment a una persona.

Però la solució directe és la contenció? I en cas que sigui així, la contenció ha de ser física i/o química?, existeixen altres formes de contenir, o millor dit, de prevenir la caiguda o que els resident és lesioni o lesioni als demés? Es pensa què significa físicament la contenció per a una persona que manté el patró de la marxa? La pèrdua de funcionalitat que això pot significar i el possible augment de la seva dependència
Part d’aquestes preguntes les responen els portals web de Ceoma i de cuidados dignos. Allà trobareu molta informació al respecte. Insisteixo, és una opció i una forma de treballar, per a mi, segueixen més una línia de treball que té coma centre d’atenció a la persona.


De totes formes penso que en el cas que ens ocupa, com en molts temes en general de la geriatria, hi ha una tendència màxima a generalitzar. I crec que és l’àmbit on menys es pot generalitzar. No hi ha un envelliment igual per tothom, per tant, s’ha de contenir a tothom per igual? I amb les mateixes eines?
El fet de contenir o no a una persona no ha de ser a criteri només d’un professional, ha de ser a criteri de tot l’equip. Hi ha centres on es fan reunions d’equip només per parlar de les contencions, on tota l’estructura física esta pensada per evitar posar-les, on el centre de l’atenció és la persona. 

Ha de ser complicat passar de ser un centre que posa contencions a un centre sense. Ha de ser complicat, perquè si es fa bé, requereix d’un canvi de mentalitat, procediment, organització i mètode de treball. Cal una decisió ferma i sense esquerda per aconseguir ser realment un centre lliure de contencions. Perquè fer un redreçament en sedestació per a que una persona no es pugui aixecar, és una contenció? Quan a algú se li posa una taula al davant per a que no es pugui moure, és una contenció? Des del punt de vista legal, potser no, però des del punt de vist ètic, segurament sí.

Amb aquest escrit no vull donar la sensació que sóc un anti contencions ( bé, segurament sí que ho sóc), només que penso que la contenció ha de ser la darrera opció de moltes més, i que en cas que s’hagi de posar, si us plau, revisem-la, pensem en la més idònia per a la persona i que només s’utilitzi quan cal i no per norma.
Per un moment,penseu en la situació de voler aixecar-vos i no poder fer-ho, doncs a la teva cintura tens una cingla que no t’ho permet...i no saps perquè...aquesta pot ser la situació de molts residents...


Avui us deixo amb els Mishima i una de les seves grans i curtes cançons, Guspira, estel i carícia fixeu-vos en la lletra i les imatges...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada