Translate

diumenge, 16 de desembre del 2012

Monòlegs (II) d’un fisioterapeuta en geriatria: com organitzar l’horari.


(Recomanable llegir l’entrada escoltant "I will survive" dels Cake )



Arriba final de mes, per tant toca actualitzar l’horari. No sé vosaltres, però és una de les coses que sempre m’ha costat més.
Per què? Doncs perquè cal compaginar les sessions individuals amb les grupals; vigilar que hi hagi residents que no coincideixin; que hi hagi el mateix número de sessions pels residents, que no hi hagi de més però tampoc que en falti, tot en la seva justa mesura i màxima activitat, que no es digui que som un pàrquing...tothom ha de fer fisioteràpia, tothom ha de fer activitat, tothom... vulgui...pugui..o no.


D’acord...haig de fer passar tothom pel gimnàs...ok, és important, certament molt important que tothom hi passi, malgrat no vulguin...doncs som-hi: organitzo grups segons capacitats motrius i funcionals, dos vegades a la setmana cada grup...perfecte!! quadrat!!... molt bé, ara toca fer individuals a determinats residents, doncs o bé venen a fer convalescència per problemes físic i motrius (aquí no hi ha dubte, aquí actuem), o bé la família vol que se li faci “alguna cosa”, o bé es decideix que baixi al gimnàs (sempre estem a sota dels edificis) per distreure’s, o bé cal que baixi perquè ell vol, ho necessiti o no....



D’acord....doncs anem a quadrar-ho...aquest dia no, que en principi fa grup...posem-lo al següent...al matí no, que surt a veure el seu antic pis..doncs a la tarda...bé, el posarem aquest dia...tampoc, que hi ha perruqueria, i segur que no vindrà....buffffffffff.


Més o menys, podria ser així un final de mes o de setmana de qualsevol fisioterapeuta en geriatria: el mal de cap de l’horari...un horari més subjecte als desitjos que a la realitat, més subjecte al “que diran” que a les necessitats dels residents, un horari més maquillat que real, més utòpic que funcional.

Hi ha una tendència en els centres que crec s’hauria de canviar: normalment , tots els professionals de les residències tenim un mostrari d’activitats encaminades per aquells tipus de residents que les poden fer, és a dir, pels més autònoms, fent que es col·lapsin: quantes vegades no hauré sentit la frase: “Caram, que he vingut aquí a descansar, i no em deixeu tranquil·la: ara fisio, ara estimulació de la memòria, ara taller de fer estrelles de Nadal...deixeu-me descansar, home!!”...Com que hem de demostrar que fem activitats, no parem d’exigir als més autònoms que participin, que facin...i la resta?? Bé, sí, fem activitats...però no seria més interessant dedicar-hi més temps i esforços cap a les persones que no fan res??...

Com que no ens podem clonar, i la crisi no permet que les residències es saltin el conveni i contractin per necessitats i no pel que diu un paper acordat per persones que dubto molt hagin treballat en primer línia d’una residència, proposo el següent: fer fisioteràpia a aquell que ho necessiti i segons la valoració feta pel fisioterapeuta. Què?...fort, no?


M’explico: Esta clar, i així ho penso, que l’activitat grupal és necessària i molt beneficiosa, això no ho canviaria. El que sí canviaria són els criteris i els motius de fer sessions individuals, per tal d’invertir el temps en una acció que crec és bàsica e imprescindible de fer en una residència: formar al personal gerocultor, i no només formar-lo, si no supervisar-lo, estar-hi completament a sobre per tal que puguin continuar la tasca feta pels residents en el gimnàs.


De què serveix activar una persona durant 45 minuts, si es passarà 23 hores i quart quieta?? De què serveix treballar la marxa, el control de tronc en bipedestació d’una persona que no es tornarà a posar de peu fins d’aquí dos dies?? No seria més interessant que el fisioterapeuta passés una part important del seu temps en els unitats/plantes ensenyant a les gerocultores a mobilitzar als residents? Ensenyar com acompanyar una marxa? 



Crec que seria infinitament més efectiu, així com una millora econòmica per la residència al disminuir les baixes laborals per mala praxis al mobilitzar residents, com també una forma de conservar més temps als residents de forma autònoma.

Però de moment, haig de trobar un forat per la senyora Pepita, que demà té visita i no podrà baixar a posar-se l’infraroig, imprescindible per a que no tingui dolor... A veure si demà-passat pot....




Mentre cerco un forat, i provo de desfer-me del rellotge, gaudiu del silenci amb Moriarty

Salutacions!

4 comentaris:

  1. Bravo!!!
    Cada dia estoy más segura de que necesito ir a visitaros y a pediros ayuda... creo que los montones de interrogantes de mi cabeza podrian disiparse en parte compartiendo mis dudas contigo, que llevas todo este tiempo dedicado a este campo de la fisioterapia.
    En la residencia donde trabajo estan abiertos a propuestas y trabajamos quizá un poco diferente a otros muchos sitios... aparentemente escuchan los deseos de unos profesionales que pretenden dar el mejor servicio posible a los residentes. Por ejemplo para enero está previsto organizar fichas en las que se expliquen actividades hechas por el equipo de fisioterapia, terapia ocupacional y educación social para que el equipo gerocultor realice estas actividades lo mejor posible (tipo de actividad, personas que participan, tiempo...etc) y así por ejemplo mientras el equipo gerocultor hace una actividad grupal en la unidad de demencias avanzadas el equipo de fisioterapia puede realizar sesiones individualizadas... suena bien ¿no?

    Encantadísima de leerte y felicidades por la entrada :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encantat jo de que em llegeixis!!
      Bé, és molt positiu trobar una direcció que escolti als seus professionals...senyal que els importa el que fan.
      És una bona idea això que començareu al gener. Ho he viscut en d'altres residències i al principi va molt bé, però cal que feu una supervisió de si les auxiliars apliquen bé allò que heu preparat, com també caldrà una renovació periòdica del material: una unitat de demència avançada sòl cremar molt a l'hora de fer grups, doncs cal ser molt imaginatiu per tal de poder estimular i depèn mot del dia a dia, això fa que el personal que hi treballi, si no ho té present, és decepcionarà bastant ràpid. Cal donar molt de material e idees per tal que si amb un exercici no troben resposta, buscar-ne un altre...Per això dic que no estaria malament que primer us vegin fer-ho, marcar pautes de conducta i de comunicació amb les persones amb demència, i de tant en tant, parlar amb elles per avíam que noten, com veuen les reaccions dels residents, etc...Això us ajudarà a modificar pautes i ser dinàmics.
      Pots comptar amb mi per compartir dubtes, jo en tinc molts, i poder trobar solucions conjuntament.Quan vulguis, contectem i ens passem els dubtes!!
      Gràcies per llegir-me!
      Parlem!
      Salutacions

      Elimina
  2. Benvolgut company:

    Enhorabona per mantenir-te fidel a una iniciativa que al principi pensaves que no te'n sortiries, que no en series capaç i aquí estàs, mantenint el nivell en el teu camp, portant a la llum la realitat professional del dia a dia, que tots ens importa més enllà de la teoria o de la doctrina professional.
    Dels meus 4 anys dedicats a la geriatria creant 3 places de Fisioterapueta en 2 residències i 1 geriàtric a la meva estimada terra, entre Blanes i Cadaqués...(el meu entrenyable Empordà) per allà els anys 90 i tants, me'n recordo justament de fer i patir ja el que tu comentes, llavors no per crisi econòmica sinó per desconeixença general i per una tele i programes com "saber vivir" que si bé poden tenir la seva utilitat, estant lluny de descriure moltes vegades la realitat del que hi ha i es necessita.

    Imaginació, emprenedoria i molta vocació de servei, tres valors bàsics de la Fisioteràpia en Geriatria, que ha de saber jugar amb la depressió d'alguns, l'apatia d'uns altres, la demanda de molts i la ilusió d'uns pocs, que canviien la mirada perduda per un somriure (els avis), només amb una abraçada amiga, del fisio que com l'últim reducte, és el darrer "espartano" que es nega a acceptar la rendició d'un ser que encara pot caminar moltes vegades i que encara pot gaudir d'una millor qualitat de la vida, la que li resti i la pugui i vulgui viure.

    Molta força i molt d'enginy, paciència i anar-hi anant que no és poc i fa pujar muntanyes. Tic-Tac.

    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Rafel!
      Moltges gràcies per llegir i comentar el bloc. Les teves aportacions, a banda d'interessants, semrpe són molt benvingudes.
      No puc estar més d'acord amb tu!! El fisioterapeuta en geriatria ha de tenir una constància infinita per no decaure, i aixecar el vol cada dia...
      Els que ens dediquem a aquest camp, crec que tenim una avantatge: que tenim els professors més savis de la vida...com diu el meu pare, aragonés per cert: "sabe más el diablo por viejo que por diablo"...el fet de poder sentir les seves experiències, fa que creixem com a persones i per tant com a professionals!.
      Encara penso que no m'en sortiré amb el bloc...però com que no hi ha pressa, oi?...a pas de cargol, lent però segur!
      Una abraçada company!
      Salut!!

      Elimina