Envelliment actiu: com ens ho fem?

Com la majoria de vosaltres sabreu, aquest any 2012 és l’any europeu de l’envelliment actiu i saludable, durant el qual tots els països de la comunitat europea realitzen activitats per tal de fomentar l’envelliment saludable. Aquí us passo dos enllaços per veure de què es tracta ben bé, i quins són els actes que es realitzen, segons diferents institucions: Diputació de Barcelona, e Imserso: Imserso. També us passo la web d’una entitat privada, SIENA, de Manresa, dedicada a la promoció de l’envelliment actiu.

Com veureu en els diferents enllaços,  es parla molt de l'intercanvi i connexió intergeneracional, de l’aprofitament de la saviesa de l’experiència, tant en el món professional com en el social. També es parla de tenir una vida saludable, començant per la dieta i acabant per l’activitat física. 

 

Aquí també juga la fisioteràpia? Evidentment que sí. Som els que hem de fer moure a la població, evitant que es faci mal i promovent la bona salut i l’envelliment saludable, evitant el sedentarisme a totes les edats.

Cal tenir en compte, però, que per generacions com la nostra, o de més joves, els termes “saludable” i “activitat física” són comuns, els coneixem i els practiquem (d’acord, jo no gaire...però ho tinc present ;)). Ara bé, molta de la nostra gent gran, sobre tot la de més de 75 anys, no està familiaritzada amb aquests termes, no està acostumada a tenir “oci” i a cuidar el seu cos. Van passar una guerra i, encara més dur, una postguerra, on la finalitat era treballar per poder tirar endavant la família, per poder sobreviure. 

És aquest un dels motius de les dificultats que sovint ens trobem els fisioterapeutes: com ho fem per motivar a persones que no han fet mai activitat física i cal que en facin? Com  ho fem per motivar el moviment quan les persones que tenim davant consideren que ja han fet prou, que no volen moure’s més, que ja han treballat massa?

Doncs, considero jo, que hi ha un pas previ, un pas que cal fer ara per no trobar-nos el problema en el futur: la promoció de la salut, fomentant l’activitat física des de les primeres edats, insistint en la importància del moviment, i del moviment funcional, per tal que tothom prengui consciència que cal moure’s sempre.  N’hi ha molts d’estudis que parlen i avalen els beneficis de l’activitat física i el moviment, us poso aquest d’exemple, que em sembla força complert: Beneficis activitat física.

També han aparegut forces instal·lacions a l’aire lliure, pensades per gent gran, on es treballa els moviments funcionals i l’equilibri. Remarcar els de l’empresa Lappset, doncs les seves instal·lacions han estat dissenyades per una fisioterapeuta, la Pat Vidal (@PATpataplaf), i molt ben pensades per fer treballar de forma ergonòmica i funcional les extremitats i el tronc. Si teniu ocasió, passeu per un parc d’ells... segur que els recomanareu als vostres pacients. 

Molt bé, promoció i prevenció pel futur...i el present? què fem amb les persones que ens trobem als domicilis, a les residències o als casals, que no estant acostumades a moure’s i que necessiten el moviment?  Doncs hem d’aplicar dues coses: la famosa empatia i la meravellosa e increïble imaginació. L’empatia, com bé descriu en José Miguel Aguililla, i hem parlat entre nosaltres, Enfoque Biopsicoscial en Fisioterapia, és un concepte que engloba el fet de fixar-se en l’altre, en fixar-s’hi, no només amb els ulls, sinó també amb les orelles, amb les mans, amb el nas. Cal captar a l’altre en tota la seva mesura, per tal de trobar el vincle d’unió que permeti captar aquell punt de motivació que faci que la persona decideixi moure’s (cal fixar-s'hi en cada detall, per veure coses noves...com en aquesta foto)

 Fàcil, oi? Tots els que treballem en geriatria sabem que de fàcil no té res, de fet, és molt complicat. És quan apareix el segon factor: la imaginació! Imaginació per crear exercicis, imaginació per trobar aquell impuls, aquell motiu que faci que una persona es mogui, aquella clau que engega la maquinària... Això sí, cal insistir, cal ser perseverant, cal no defallir, i buscar la fórmula secreta: el riure, la música, anar a l’hort, anar a mirar per la finestra, tocar un gos o un gat... De totes aquestes motivacions anirem parlant en el bloc, com també què significa fer-se gran, diferenciar l’envelliment fisiològic del patològic, etc. 

I per tancar l’entrada, us deixo amb un grup que es diu “La Iaia” (va en serio) i que amb aquesta cançó reflexa el que ens agradaria ser: "jo vull ser la meva iaia"