dijous, 6 de juny de 2013

Impressions: XII Jornades mediterrànies abordatge de la patologia neurològica en geriatria.



 (es recomana llegir l'entrada escoltant "quatre pensaments" de Sanjosex )

Buffff...comença a sentir-se la calor...




Ostres, quan temps feia que no escrivia cap entrada. I a sobre, la que us presento ara, podríem dir que no és meva...
De fet, podríem dir que és dels ponents que van participar en els XII jornades mediterrànies, organitzades enguany pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, i que giraven al voltant de la patologia neurològica en geriatria.

Però l’entrada no anirà pas del programa, o descriure-us les ponències, per això ja teniu la noticia de la web del Col·leg, explicada al detall. 

La meva entrada va sobre el que em vam fer sentir els ponents i l’ambient de la jornada.

No sé si tu, que estàs llegint, vas ser-hi a la jornada, i si vas ser-hi, no sé quina impressió en vas treure però personalment el que vaig veure em va agradar molt. 


I m’explico:

.- Vaig veure diferents generacions de fisioterapeutes, parlant entre sí, comentant experiències, recordant residents, recordant vells temps o preparant noves aventures...vaig veure una ombra de col·lectiu sorgint d’un arbre, que comença a ser alt i fort, de respecte entre companys...Més de 150 fisioterapeutes que es dediquen a geriatria...I també estudiants interessats en la fisioteràpia en geriatria...tot plegat, la pell de gallina.

.- Una altre impressió: petit...em vaig sentir petit...escoltant als diferents ponents, veure com al mateix temps que parlaven de ciència en la fisioteràpia en geriatria, presentaven aquells vídeos on es sentia, es palpava, la vocació, la humanitat i lo meravellosa que és la nostra professió, que, ben feta, fa provocar somriures durant l’esforç de la recuperació...Petit, em vaig sentir petit davant de tot el que no sé.


.- Em va impressionar una frase: “si no l’utilitzes, el perds”. Així de simple, així de senzill i de contundent va ser la frase Jose Pérez Miralles, @mirallesfisio, potser la frase més piulada i repiulada de la jornada. Una frase que resumeix la importància de la funció i de l’ús; Resumeix la importància de la tasca del fisioterapeuta en geriatria per mantenir la funció. Funció i cognició...Brain on!

.- I gran...també em vaig sentir gran. Gran per veure com la fisioteràpia en geriatria agafa entitat, cos, rellevància. Es van veure tècniques avalades científicament; es va veure com, mica en mica, la ciència entra en el món de la fisioteràpia en geriatria, per no marxar...Em vaig sentir gran per dedicar-me al que em dedico.
I això gràcies als ponents i als assistents...això gràcies a tothom!

Però això són les meves impressions...I les teves?...mentre penses, escolta als Vetusta Morla, per si també aquell dia va ser un de “los dias raros”

5 comentaris:

  1. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  2. Una jornada de la que destaco la intervenció de la Mercè, pero no només com a ponent (que va estar magnífica) sino la xerrada post-ponència gràcies a tú, obviament, tot i que hi haguès anat igualment a saludar-la com a ex-professora meva. (que per cert, molt mal estudiant era llavors, i la Mercè m'ho va fer saber, que espavilés que tenía potencial, jeje).
    Si segueixo parlant de vivències, desvirtualitzar algunes persones tuiteres, com @cerviman (molt tímida per cert)@ClaraBerge @JoaquinHernndez o al presi del cole gallec, també fa molta il·lusió, tot i que vaig estar força estona parlant amb els "neuros" preparant i comentant cosetes del HandFun, pero això ja es un altre cantar.
    Em va agradar també la ponència d'en Miralles, sobretot per la seva claretat davant les intervencions terapèutiques amb persones afectades d'ictus, la importància de la funció i les activitats en la rehabilitació, un missatge ben clar i concret.
    També m'agradaria destacar la intervenció de la noia sevillana (sento no recordar el nom) i com ha fet el seu petit estudi i correlació sobre demència i marxa en pacient geriàtric, i la intervenció amb la Wii que va plantejar, presentant resultats que no s'allunyen de les teràpies convencionals, peró sí que hi ha rellevància en quant a adherència terapèutica. Per tant, i enllaço amb la frase que has destacar d'en Miralles, si no utilitzes, ho perds.
    En fi, sempre es un plaer tractar amb la gent de la meva terra, i el col·lectiu que es mou per allà dóna gust. Prometo que hi tornaré, provablement al setembre, amb el HandFun. Per cert, no hi falleu, que serà bo, bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies David pels teus comentaris!! Em va fer molta il·lusió tornar-te veure, i també veure a altres companys i companyes: la Teresa, Pat, Josep Joaquim, Cristina, Lluís, Marc, Mercè, i una llarg etc...
      Però com bé dius, vaig disfrutar molt de les ponències, però sobretot dels dos missatges, per a mi més importants: ciència i humanitat. Els dos pilars de la nostra professió.
      Espero veure't ben aviat!
      Gràcies de nou!
      Gabriel

      Elimina
  3. Hola Gabriel.
    A nivell personal estic d'acord amb les sensacions que comentes en el teu post i també amb les de David. El poder desvirtualitzar companys tuiters ( el mateix @Fisioaso, @mirallesfisio, @cerviman...) conèixer companys interessats a la geriatria en si (i no en un pas intermedi cap altre especialitat) , el poder retrobar companys, el poder comentar, la postjornada amb el cafè... em podria extendre però crec que tots tindríem una llista infinita.
    En quant a la jornada tampoc vull comentar res sobre les ponències (com dius a la noticia del cole serà més efectiva i acurada per això).
    El que m'agradaria es comentar quelcom que ja no es notícia, que no va tenir cap ponència específica però que hi va ser transversalment a totes. La fisioteràpia avança, cada dia vol anar més enllà, ser millor... però sempre centrada a la persona, a les seves necessitats i a la consecució d'objectius rellevants i significatius per la mateixa. Crec que és important remarcar que la nostre professió té assumit això i que no sap treballar en un altre paradigma.
    Aquest aspecte es difícil de treballar i nosaltres ho tenim assolit. Felicitem-nos com col·lectiu per això!
    Com alguna vegada hem parlat, el primer que cal és que nosaltres mateixos ens creiem importants, després ja podrem convèncer als altres. Anem de dins a fora.
    Una abraçada.
    Joaquín Hernández (@JoaquinHernndez).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Joaquin! Trobo molt encertat el que comentes de com tenim interioritzat que el més important és la persona, i com a tal, la veiem en la seva totalitat. Una de les ventatges de la geriatria, i en el cas de les residències privades, és la sort de poder comptar, a vegades, amb altres professionals, pert tal que la tasca feta des de la fisioteràpia es pugui veure complementada i reflexada en el tractament i atenció global a la persona.
      I com bé dius, si ens sentim importants, ho podrem, i sabrem, trasmetre.
      Gràcies per les teves paraules!!
      Gabriel

      Elimina