Translate

dijous, 3 de gener del 2013

Buscant solucions (II). Sessions grupals: I ara haig de fer un grup??




(Recomanable llegir l’entrada escoltant "Alegria" d'Antònia Font )


Encara recordo la primera vegada que en una residència, la primera en que hi vaig treballar, em van dir: “recorda que demà tens el grup”...demà tens el grup...i que carai volia dir que tenia el grup?????  

 Desesperat, vaig buscar per les notes que m’havia deixat la fisioterapeuta a la que estava substituint: grup, grup, grup...no trobava res....fins que a la darrera pàgina vaig trobar el que buscava...”grup d’activitat”...vaig respirar alleugerit...buff...ho havia trobat. I m’ho vaig posar a llegir: grup per moure tot una mica...i fins aquí. No hi havia res més, res. 


Ja podeu imaginar la meva cara al dia següent quan em vaig trobar davant de més de 20 persones, tots en estats funcionals i cognitius diferents, esperant a que jo digués alguna cosa.... 

Va ser quan vaig descobrir la gran eina del fisioterapeuta en geriatria: la imaginació. I per què? Doncs per què vaig voler cercar en els records de les classes a la universitat  de com fer un grup, com dirigir-lo, com estructurar-lo, i no vaig trobar res. Sé que ara això no és així però en la meva època no es donava la importància que té. 


Malgrat que no hi ha molta gent que defensi la fisioteràpia en grup, en el món de les residències es fa imprescindible, per tal de poder arribar a provocar un mínim de moviment voluntari en la majoria dels residents d’un centre.

Que és el més important a l’hora de determinar un grup? L’objectiu a assolir, que és vol treballar i com es vol treballar, tenint en compte les instal·lacions, material, infraestructura,  temps...vaja, tota una sèrie d’elements que exprimiran al màxim la imaginació del fisioterapeuta en geriatria.

Quina mena d’objectius? Mantenir el balanç articular i muscular? Si, sens dubte...ara bé, com ho fem? Amb exercicis analítics i monòtons? O potser amb moviments funcionals, que cerquin un moviment concret que a més a més estimuli la part cognitiva, com potser cridar un taxi, cavar al terra, saludar des d’un vaixell a la gent del port, o nedar fins a Mallorca? Hem quedo amb la segona opció.


I no ens hem d’oblidar de fer exercicis per mantenir l’equilibri tant en estàtic, asseguts,com dinàmic, dempeus, en aquells grup on els seus membres es puguin posar de peu. La respiració, la coordinació, el reconeixement del propi cos, són objectius essencials que no han de faltar en una sessió grupal.




Cal tenir present la màxima de quan més homogeni el grup, i amb un número petit (no superior a 10 persones) de residents,  millor i més efectiu serà l’estona que es dedicarà a fer un grup. Per què homogeni?? Per a que tothom pugui seguir el ritme: no és una competició, però el comparar entre els residents és la cosa més comú en una residència, i per tant, el sentiment de frustració l’hem d’allunyar al màxim possible, doncs si apareix, hem perdut la persona per a continuar en el grup. Per què un grup petit? Per poder estar més a sobre i poder fer els exercicis més analítics possible...cosa que és impossible en residències de més de 50 persones. 

 
 Que fer en residències grans? Doncs provar a fer grups diferenciats segons capacitat física, motriu i cognitiva; grups de diferent nivell on es treballaran exercicis diferents, adequats a cada nivell de grup. Sembla fàcil, però aquí cal tornar a tirar de la imaginació, per tal de buscar exercicis i moviments que siguin comuns als residents i estimular-los a moure...per exemple, les diagonals de Kabat les treballem imaginant que collim pomes i les posem en un cistell.

I quina durada? Entre 30 i 45 minuts, més que suficient. No és fàcil mantenir l’atenció i l’esforç dels residents més de 45 minuts. I cada grup fer-ho dos cops per setmana.



I que cal per dirigir el grup? Doncs ganes de passar-ho bé, distreure’s i fer-los riure...si, si, riure...és una acció que sovint escasseja en una residència, i malgrat que et coneguin com el pallasso alt i amb barba que està en el subsòl de l’edifici, és aquell que et fa riure mentre fas una mica d’exercici...i la veritat és que són pocs els que fallen a la cita...excepte quan és dia de perruqueria....amb ella perdo per golejada...coses de la residències...

Bé, vaig a pensar en un nou grup, en un nou pla per tirar endavant, com diuen els Standstill "Adelante Bonaparte"...tots els del grup porten barba...

4 comentaris:

  1. Molt bona entrada!! I gran cançó!
    No puc dir res més que sóc una gran defensora la fisioteràpia geriàtrica en grup.
    Estic d'acord que portar un grup homogeni és més fàcil però, segons el meu punt de vista, un grup poc homogeni pot donar joc i sobretot en la geriàtria.
    M'explico. Parteixo de la base que som vius mentre ens sentim útils. En ocasions deixo que qui mani siguin els components del grup. Que facin un exercici i els altres responguin, exercicis assistits en parella, que s'ajudin... per donar un exemple.
    Jo no treballo en geriàtric (tot i que hi he estat fent suplències i sé com funciona el tema del grup) però fa cursos que tinc un grup de senyores de 65-85anys 3 cops a la setmana. I tot i que en un principi totes tenen un index de Barthel 100 (;)) no totes volen fer el mateix. Així que un dia vaig decidir que cada sessió seria improvitzada i que cap dia seria igual. I funciona! Com tu has dit...Imaginació!
    Una altre vegada, felicitats per l'entrada!

    Una abraçada
    Irene

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Irene pel teu comentari!!
      Relament penso que està molt bé això que fas en els teus grups, però com dic en l'entrada, el lloc on un treballa marca molt les possibilitats de fer un grup.
      A més, cal remarcar que quna es fa un grup també es fa fisioteràpia, doncs depèn de com, a vegades (i sovint), la gent que ens envolta pensa que entretenim però que no es fa teràpia. Per això la importància dels objectius marcats i el seguiment de cada persona per veure si s'assoleixen, si cal canviar de grup, o d'activitat, etc..
      Imaginació i constància!!
      Gràcies pel comentari i per la feina que fas amb la gent gran!! em sembla molt bo fer partíceps als membres del grup de la dinàmica, sempre que això sigui possible...Bona feina!!
      Una abraçada,
      Gabriel

      Elimina
  2. Hola Gabriel!
    Felicidades por el blog!
    Despues de algunos años he vuelto a desembarcar de pleno en la geriatria. Hace un par de meses que trabajo en una residencia pequeña.
    Cuando llegue habia algunas cosas que no me gustaron y aun estoy trabajando para cambiarlas. Una de ellas fue la ausencia de grupos. En algun momento se habia intentado hacer alguno ideado por el fisio pero llevado a cabo por la educadora social, sin seguimiento, ni valoracion... y faltando algo clave; motivación y reconocimiento de importancia.
    Desde entonces he buscado la manera de crear un 1er grupo. Hemos tenido que suplir las carencias de espacio, las dificultades para hacer un grupo heterogeneo... Hace un par se semanas que se inicio y el 1er gran objetivo esta conseguido; los 6 residentes fijos que integran el grupo han sonreido y reido mas, mientras hacen terapia, de lo que lo habian hecho en meses (incluso años). Hemos incorporado 2 personas con un deterioro cognitivo importante y conseguido que el resto del grupo tenga como objetivo engancharlos. 2 de estas personas se negaban a hacer tratamiento y ahora no faltan a la cita.
    Estoy muy satisfecho y estoy ideando el 2o grupo.
    Como tú creo indispensable el trabajo en grupo para llegar a algunos residentes e incluso como identificador de nuevas necesidades de tratamientos individualizados a residentes a los que, de otra forma, no tendriamos acceso.
    Gracias por tu blog.
    @JoaquinHernndez

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer de tot, moltes gràcies per la teva opinió i per participar comentant.
      Certament ho veig com tú, i més en residències petites, on fer grups ajuda a la integració de tots els membres de la residència.
      Segur que tindràs èxit també amb el segon grup.
      Paciència i treball constant, una de les normes bàsiques en geriatria!
      Seguim en contacte,
      Una abraçada

      Elimina